ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA
El divendres 1 d’abril del 2022, a l’espai cultural i social Carmen Arrojo Maroto, es va celebrar el primer acte obert a la ciutadania per tal de presentar el projecte “Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra 2021-2022”.
Acompanyats per Jordi Badia (alcalde de Calaf i membre de la Mancomunitat de l’Alta Segarra) i Iolanda Fresnillo (sociòloga, investigadora de polítiques públiques, membre d’Òmnium Cultural, la Coop57 i del projecte Lliures), la xerrada va aglutinar una vintena de persones per parlar sobre el què i el per què de l’Economia Social i Solidària (d’ara endavant ESS) i com enfortir-la a l’Alta Segarra.
Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra és un projecte de la Mancomunitat de l’Alta Segarra dinamitzat per l’Arada Creativitat Social. Jordi Badia explica com, davant de les múltiples crisis viscudes arrel del capitalisme, cal buscar altres maneres de fer; “davant d’un model insostenible, basat en un creixement continu completament insensat, insotenible i insatisfactori, l’ESS presenta una alternativa possible”. És per això que des dels seus inicis, al 2018, un dels seus objectius principals del projecte de la Mancomunitat va ser donar a conèixer i acostar l’ESS a la població per apuntalar aquesta proposta com a base del desenvolupament local.
Fresnillo agafa el torn de paraula i ens parla amb més profunditat sobre la necessitat de l’ESS i com s’articula davant de l’escenari actual: no només estem en una crisi sanitària, sinó que acaba d’esclatar una guerra amb efectes globals i, des de ja fa temps, se’ns fa evident que el sistema econòmic actual és incapaç de cobrir les necessitats bàsiques de la població. El nombre de persones en situació de pobresa augmenta cada any, el projecte Lliures estima que un 35% de la població catalana viu en la precarietat i un 20% en situació d’exclusió social. Veiem com la transició verda que se’ns planteja des del mateix sistema no acaba de fer-nos el pes: es basa en la reproducció de patrons que justament creiem que han propiciat que la situació de les persones i de la salut ambiental hagi arribat on ha arribat.
Però què entenem per Economia Social i Solidària? Per l’ESS s’entén aquella organització que es basa en la resolució de necessitats col·lectives enlloc de la generació de lucre. Es fonamenta amb els valors del compromís amb la comunitat, les persones i el territori, la solidaritat i l’equitat, la democràcia interna i externa i la cooperació entre entitats. Sovint s’associa Economia Social i Solidària a unes figures jurídiques concretes (cooperatives, associacions, fundacions …), no obstant, el que defineix l’Economia Social i Solidària són els valors i els objectius de l’activitat, bé o servei que ofereix, i no pas la fòrmula jurídica. Aquest “malentès” sovint ha provocat que s’alcin barreres entre diferents entitats que sí que formen part de l’ESS, i que bona part d’iniciatives que realment en formen part se’n sentin excloses. Parlem, per exemple, de petites empreses, autònoms, projectes socials informals… Tots ells comparteixen els valors anteriors però no tots són associacions, o fundacions o cooperatives.
L’ESS pot tenir un rol important per a la transformació de l’escenari actual com el que se’ns planteja, afirma Fresnillo. L’ESS vol canviar el que hi ha al centre de l’economia: en comptes del capital, la vida. L’objectiu de l’activitat econòmica hauria de ser cobrir les necessitats bàsiques, hem de garantir vides dignes de ser viscudes. Però com ho fem, això? És habitual que quan pensem en ESS ho associem a les cooperatives, però l’ESS va molt més enllà d’aquest format: es planteja una governança diferent, maneres de fer més democràtiques, autogestionades, horitzontals. És per això que l’ESS també inclou bancs del temps, el sector social que ofereix serveis, certs espais d’economia informal (troc), cooperatives de consum, xarxes de treballadors autònoms…
Una de les claus de l’ESS és l’on: a prop. Tot i que la proximitat varia segons el tipus de projecte que tenim entre mans, les distàncies i els cicles econòmics curts són imprescindibles per construir sobiranies. Per això és imprescindible la promoció de la intercooperació, l’acció conjunta i les xarxes de cooperació entre els diferents actors que conformen la realitat i que comparteixen valors: administració pública, teixit socioeconomic i teixit sociocultural. Fresnillo argumenta que l’ESS és un marc de contraposició al model de globalització tot creant sobiranies enxarxades. És a dir, crear i impulsar espais que permetin millorar la sobirania energètica (per exemple, compres col·lectives de plaques solars, comunitats energètiques), habitacional (habitatge social, projectes de masoveria urbana, cooperatives d’habitatge, etc), alimentària (agrupació de productores, planificació conjunta amb consumidorsi i col·lectivitats – cuines d’escoles, residències, i altres espais socials), sobirania en telecomunicacions (xarxes d’internet col·laboratiu, per exemple), entre moltes altres.
El vincle entre administració pública i projectes de l’ESS es fa aquí molt evident. En essència comparteixen objectiu: millorar la vida al territori que comparteixen i enfortir sobretot aquells béns i serveis comuns. Les aliances entre administració pública i iniciatives de l’ESS es coneix com a aliances público-comunitàries. Fresnillo realça la importància dels projectes público-comunitaris, gestionats entre la ciutadania i l’administració pública, en detriment de la privatització dels serveis bàsics que estem vivint.
Més enllà del foment de projectes público-comunitaris, l’administració pública té un recurs molt important per a promoure l’ESS: la incorporació de clàusules socials en la contractació i compra pública, afavorint certs valors de l’ESS.
Finalment, Fresnillo explica què és el Projecte Lliures, nascut arrel de la crisi del 2008. Al 2016, Òmnium Cultural, Coop57 i ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) van decidir engegar un fons estable de recursos i suport a petits projectes comunitaris, transformadors i emancipadors arreu del territori. Lliures fa una campanya anual de recaptació de fons per tal de donar-los a projectes que comencen, habitualment a grups de persones que s’autoorganitzen per sortir de la precarietat. Alguns dels projectes que acompanyen són de treballadores de la llar o de cures (com Mujeres Pa’lante, Micaela o Mujeres Migrantes Diversas), projectes d’habitatge (com Obrint Portes, un projecte de masoveria urbana per joves ex-tutelats a Lleida) o d’ocupació (com a alternatives a empreses de distribució).
EL PROJECTE ESS A L’ALTA SEGARRA
És enmig d’aquest marc on se situa el projecte d’Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra: un projecte, de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, de desenvolupament local estratègic a través del foment de l'Economia Social i Solidària als pobles que conformen la comarca natural de l'Alta Segarra a través de metodologies participatives. L’objectiu és avançar cap a la sostenibilitat social, econòmica i ecològica amb la consegüent reactivació i millora econòmica i social dels pobles que conformen l’Alta Segarra.
Per això, els objectius del projecte són, primer de tot donar a conèixer l’ESS al territori, sensibilitzar sobre els impactes positius de la transIció cap a una estratègia de desenvolupament territorial que es fonamenti amb els valors i principis de l’ESS, i també fer evident les iniciatives de l’ESS que ja existeixen al territori i que potser, i malauradament, han passat desapercebudes.
Un cop reconegut què és l’ESS i qui som, el projecte vol dibuixar participadament un horitzó del territori que es basi i s’organitzi a través dels valors de l’Economia Social i Solidària. Per a fer-ho, organitza diferents espais i trobades per al recull d’idees, propostes d’accions, projectes que el veïnat, teixit associatiu, teixit empresarial i administració pública creguin necessaris per a millorar la vida als pobles de l’Alta Segarra.
És per això que s’han creat uns cartells amb tres objectius concrets: informar i sensibilitzar sobre l’ESS al territori, parlar sobre les necessitats i reptes d’aquest i recollir propostes basades en l’ESS per satisfer aquestes necessitats. S’han generat 7 postals: dues amb els objectius i les pràctiques de l’ESS, quatre sobre l’estat actual de l’Alta Segarra, i l’última per pensar col·lectivament propostes que tinguin sentit pel territori.
La campanya s’ha fet als pobles de l’Alta Segarra, on s’han repartit els pòsters per encartellar i s’han repartit, també, uns fulletons de mà amb la informació del projecte i dels cartells. S’està fent, també, una campanya per xarxes socials amb el perfil @projecte_ESSAS i el hashtag #ESSAltaSegarra.
Un cop recollides les idees i endreçades, cal treballar per fer-les realitat. Per a això, un dels objectius del projecte és la transversalització de l’ESS a les polítiques públiques i el foment de les aliances público-comunitàries: de la coordinació, cooperació i acció conjunta entre administració pública i entitats privades de l’ESS (és a dir, comunitàries).
L’ESS té un paper clau en la estratègia general de desenvolupament local de l’Alta Segarra, però també en sectors concrets que es consideren estratègics pel territori i que el projecte tracta de forma especial parant-hi atenció i organtizant activitats específiques. Parlem del sector dels serveis a les persones, l’habitatge, el sector alimentari i la indústria manufacturera.
I finalment però no menys important, des del projecte, i en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, i al llarg de tot el 2022, s’ofereix el servei d’assessorament i acompanyament per a l’impuls o promoció de projectes de l’ESS ja existents, siguin promoguts per l’administració pública, el teixit sociocultural o el teixit econòmic.
Finalment, per finalitzar l'acte, es va fer una dinàmica de recollida de propostes concretes pel territori a través d’un aplicatiu. El debat posterior es va centrar en les propostes al voltant de l’habitatge: tant pel que fa a cooperatives d’habitatge com de contractes de masoveria urbana i els reptes i beneficis que poden aportar aquestes alternatives al mercat de l’habitatge actual. Des de l’Ajuntament de Calaf es menciona la idea de continuar endavant amb els projectes de masoveria urbana que tenen entre mans per les casetes dels mestres. Ja n’hi ha dues en funcionament i volen replicar el model fins que totes les casetes estiguin arreglades. Els contractes tenen en compte la rehabilitació a fer tant pel que fa al cost econòmic com al cost de temps que suposa.
Des de l'Ajuntament també posar en marxa comunitats energètiques al municipi i es vol potenciar una cooperativa d’habitatges al municipi.
Els assistents mencionen altres propostes com un banc del temps, formació per tenir relleu als petits tallers de l'Alta Segarra, grups d'estalvi o grups de persones treballadores de la llar.
