“Estem acostumats a comprar les cases fetes i no a gaudir del procés”

Divendres 16 de setembre vam gaudir de la primera jornada del cicle sobre Economia Social i Solidària, coorganitzat amb Coopsetània, per parlar sobre l’accés a l’habitatge. 

Definir i redefinir les polítiques d’habitatge

Al Centre Cultural Carmen Arrojo de Calaf s’hi van reunir una quinzena de persones per parlar sobre l’accés a l’habitatge des de la perspesctiva de l’ESS. En primer lloc va parlar el Ricard Grau, arquitecte d’una cooperativa anomenada La Boqueria, situada en la zona del Mercat de La Boqueria de Barcelona. Grau va presentar diferents projectes que estan portant a terme actualment a Catalunya. 

El primer projecte té lloc a l’Alt Urgell, on hi ha uns 2.000 habitatges buits, segons dades del Consell Comarcal. El projecte es diu Territori de Vincles, un nom bucòlic que agrupa uns 22 municipis per recuperar una part d’aquest patrimoni en clar procés de deteriorament i abandó. De moment, els municipis estan buscant la manera per poder arreglar i mantenir els edificis. És aquí on rau el paper de Territori de Vincles: vol mantenir els edificis mentre enforteix també el repoblament rural i adaptar-se al canvi climàtic. El projecte té quatre eixos: habitatge, treball, comunitat i paisatge. Servirà com a espai participatiu i comunitari per, des de la renovació dels habitatges, treballar en altres qüestions com ara el paisatge, el treball al camp, la sostenibilitat energètica o el teixit comercial local. 

El segon projecte que ens va presentar el Ricard fou l’impulsat per l’Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb. En aquest cas, ens va posar l’exemple de Maldà, municipi lleidatà on l’associació del cau va passar a formar l’equip de govern.. Com no tenien diners es van associar amb altres municipis de la comarca i els van engrescar per crear una taula d’habitatge, que impulsa la masoveria urbana a canvi de rehabilitar edificis i complir els mínims d’habitabilitat i aconseguir la certificació energètica. Els està ajudant la cooperativa Obrint Portes, del barri barceloní del Poble Nou. 

En tercer lloc, el Ricard ens va presentar la Cooperativa d’Habitatge La Balma, situada a Barcelona. El projecte neix d’un grup de convivència format per 22 unitats. És un projecte comunitari a partir d’una infraestructura; l’edifici cooperatiu, que l’Ajuntament de Barcelona n’ha cedit l’ús durant 75 anys. El grup de convivència pretén crear, a més a més dels habitatges, espais per joves perquè facin activitats, dos habitatge dotacionals i dos locals d’inserció laboral. 

Per últim, ens va presentar L’Era del Mussol: una cooperativa d’habitatge sènior, que sorgeix d’un grup de persones jubilades o a punt de fer-ho que han apostat per un accés a l’habitatge digne. La finca és una antiga granja de pollastres que es troba en un micropoble.. La cooperativa compta amb una casa de pagès, un obrador, un menjador i cuina, horta, etc. Allà també hi volen crear una cooperativa juvenil amb noves construccions de petjada baixa. A través del projecte Territori de Vincles es pretén establir uns llaços i un diàleg entre la gent local del poble i aquests nouvinguts, per tal que més joves s’incorporin a noves cooperatives que podrien sorgir arrel de L’Era del Mussol. 

Habitatge com a camí a l’emancipació

A continuació va prendre la paraula Bet Miquel, regidora de l’Ajuntament de Calaf. Ens va explicar el projecte de les Casetes dels Mestres, que vol promoure l’arrelament juvenil a partir d’una nova política d’habitatge. En un principi es volia utilitzar edificis del Casc Antic per tal de dur-ho a terme, però aviat es van adonar que les Casetes dels Mestres ja eren municipals i que les podien aprofitar millor. 

Les cases rehabilitades tenen uns 80 m2 i tenien unes despeses de rehabilitació calculades en uns 40.000 euros. Durant la presentació del projecte va haver-hi molt d’interès, però sobretot del jovent. Després d’estudiar les vies de finançament van trobar que la fórmula de la masoveria urbana permetia als joves arreglar les cases. 

El Víctor, un dels habitants de les Casetes, té 21 anys i assegura estar-ne molt content. En primer lloc per l’oportunitat d’emancipació que ha suposat per a ell aquest projecte i en segon lloc, per la convivència, que troba un punt fort del projecte. A més, la quantitat inicial que havien de pagar, 6.000 euros, eren teòrics, ja que gran part del treball l’han fet els habitants mateixos i han estalviat força. 

La vida al centre i a disposició dels àpats

Per últim, la Conxita Olivé va presentar la Cooperativa d’Habitatge La Raval, situada al Barri Antic de Manresa. La cooperativa la impulsa un grup actiu des del 2016. Han passat per diversos entrebancs: en un primer moment ja tenien emparaulat l’edifici de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç de Castellet, però els tècnics ho van aturar ja que la infraestructura estava marcada com habitatge dotacional i aleshores no n’hi havia més al poble. Així doncs, el grup va triar Manresa com a lloc per viure-hi. L’Ajuntament els hi va oferir un solar que després d’un temps es va posar a concurs. Per això es van formalitzar com a cooperativa el 2018.

Olivé agraeix l’acompanyament de La Dinamo, ja que a part del projecte arquitectònic els va ajudar a resoldre les qüestions legals, administratives i fins i tot les negociacions amb els bancs. En aquest sentit també la cooperativa està molt satisfeta amb l’ajuda de Coop57 que va apostar pel projecte. La banca ètica ha estat clau en el moment de l’inici de les obres, ja que  tots els materials han pujat de preu. 

Ara mateix s’hi està construint l’edifici, que tindrà 18 habitatges, sales polivalents, terrasses comunes, aparcament i fins i tot una bugaderia comunitària. És un projecte intergeneracional amb habitants d’entre 2 i  75 anys. Uns 11 pisos són de protecció oficial, ja que entre el grup de la cooperativa hi ha moltes unitats familiars en situació de vulnerabilitat.

La Conxita diu que hi posen la vida al centre i la posen a disposició dels àpats: aquesta cooperativa planteja que els dinars o sopars seran compartits i el grup està realitzant els criteris de convivència. Per ajudar en el finançament van guanyar un Singulars.

La jornada va concloure amb un debat i amb un seguit de preguntes cap als ponents. El públic va mostrar sorpresa davant els projectes i va lloar el contrast entre la primera intervenció, molt ben estructurada i amb una pluja d’iniciatives de gran interès, i l’emotivitat amb la que es va expressar la Conxita o l’alegria i satisfacció que desprenia el Víctor.