Divendres 14 d’octubre ens vam tornar a trobar al centre cultural Carmen Arrojo de Calaf per encarar la segona xerrada del cicle sobre Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra, aquest cop per parlar sobre sobirania alimentària. 

La xerrada va comptar amb Ricard Espelt, doctorand que investiga les noves cooperatives de consum agroalimentari, dues sòcies de la cooperativa Naturalment d’Igualada –un grup de consum de productes ecològics i de proximitat– i Bet Miquel, regidora de Calaf i sòcia del supermercat cooperatiu de Manresa Supercoop. La xerrada va ser dinamitzada i coorganitzada amb Coopsetània. 

Naturalment és un grup de consum que abarca 25 famílies que decideixen on consumir, què consumir i quines prioritats tenen: productes agroecològics i provinents del comerç just que paguin un preu digne al productor, respectant la terra i de cicles de producció curts i de proximitat. És una cooperativa assembleària i autogestionada amb anys de trajectòria que tenen un local llogat per les seves activitats. Entre les persones sòcies duen a terme les tasques necessàries per tirar endavant la cooperativa i paguen una quota mensual pels productes i els gastos de la cooperativa: lloguer, llum, telèfon. 

Supercoop, de Manresa, és un supermercat cooperatiu que es regeix pels valors de la participació dels seus integrants, la sobirania alimentària, l’alimentació accessible i s’alça sobre els pilars de l’economia social i solidària. Les sòcies poden pagar els productes amb cèntims o també amb intercanvi d’hores. 

El debat, encetat per Espelt, aborda punts conflictius pel que fa a la sobirania alimentària i l’agroecologia amb les diferents participants. El ponent presenta tres preguntes que ens ajudin a pensar nous imaginaris pel que fa a l’agroecologia i el canvi de sistema alimentari:

Primer, hem d’escalar? 

En els últims anys s’ha vist com l’agroecologia podria augmentar d’escala, cada cop hi ha gent més interessada en consumir de manera conscient. Però a hores d’ara, els grups de consum o supermercats cooperatius no arriben a gaire gent ja que la gestió, si el grup creix, es complica –comenten les sòcies de Naturalment. Tot i així, l’escala petita dels grups de consum no està ajudant als productors a sortir de la precarització que pateixen. El consum dels grups és inestable, són grups petits i, a vegades, un productor es troba que els desplaçaments per abastar diferents grups de consum li juga en contra. 

Segon, fins a quin punt és important l’autogestió? 

Els grups d’autoconsum funcionen de manera autogestionada, així com els supermercats cooperatius, de manera que les persones sòcies han de participar de les activitats de l’entitat. Normalment, els preus dels productes són també més cars ja que es vol pagar un preu just i digne al productor. 

Aquest model fa que quan una persona es queda a l’atur sovint hagi de deixar de consumir allà, o que persones que en un moment donat tenen altres persones al seu càrrec (o per altres motius) no disposen de prou temps per participar activament de l’activitat, també la deixin. Com ho fem perquè aquesta gent pugui continuar consumint productes agroecològics? Hem de generar espais de professionalització?

I tercer, com aconseguim créixer per no generar un contradiscurs?

És a dir, l’estat actual de l’agroecologia és que es tracta d’una pràctica molt polititzada però que alhora genera molts costos: hi ha gent que ha de marxar dels grups de consum perquè no pot mantenir-ho, i per l’altra cantó, els productors continuen precaritzats. 

Espelt proposa ajustar-ne la dimensió política i fer un model més còmode. Si no, pot passar que el capitalisme ens passi per sobre com ja ha fet amb algunes cadenes de supermercats “ecològics”. Si el model agroecològic continua siguent tan polititzat no es podrà generar una escala més gran i, per tant, no hi ha haurà opció real de canvi social. 

L’Economat de Gràcia, a Barcelona, n’és un clar exemple: tenen a prop de 400 persones associades i tres persones treballant-hi, això els ha permès escalar, fer que gent no hagi de deixar el grup de consum i, alhora, arribar a més gent que es replantegi el seu model de consum.

El debat entre les participants gira al voltant de l’accessibilitat dels models agroecològics, com fer-ho per no perdre les principals pràctiques polítiques que el configuren però, alhora, tenir la capacitat real de canviar el model alimentari. També es parla sobre quina estratègia d’activisme hauria de seguir l’agroecologia: cal sensibilitzar més, o potser fa falta regular més i millor? El debat conclou reflexionant sobre la influència política que pot tenir el moviment agroecològic.